La botiga de Barcelona es va anar modelant a mesura que s’anava ampliant la seva superfície de venda. L’edifici de Passeig de Gràcia on es trobava està catalogat i forma part del Patrimoni Arquitectònic de la ciutat de Barcelona. Va ser projectat l’any 1899 per l’arquitecte Antoni Rovira i Rabassa i va pertànyer al pintor Ramón Casas.

Al voltant dels anys cinquanta, el pis principal va estar ocupat per la firma d’alta costura Asunción Bastida.

Una de les ampliacions més interessants es va produir l’any 1985, amb l’annexió del pis principal de l’edifici. A través d’aquest  espai, on es va instal·lar la secció de mobles, s’accedia a la terrassa interior d’un dels patis millor conservats de l’Eixample barceloní.

Des d’allí es podia admirar amb tot detall la façana posterior de la Pedrera de Gaudí, situada al mateix bloc de pisos.

Les zones que, en el seu moment, es destinaven a magatzem, amb els anys es van transformar en espais per a la venda, amb accés per diferents carrers.

El 1973, Vinçon va adaptar un espai interior que havia estat l’estudi del pintor Ramón Casas, per obrir un espai expositiu que va denominar La Sala Vinçon.

El fet de que la botiga de Barcelona estigués situada en un edifici protegit per la seva arquitectura no va suposar un problema. Una adient i respectuosa utilització i conservació permetia que el que en el seu moment fos un habitatge noble pogués ser reutilitzat per a exposar els productes de Vinçon.

La botiga, tractada tota ella com un gran aparador, es va convertir en una experiència diferent a la que es tenia, per exemple, en uns grans magatzems.

“Hem d’admetre que Vinçon és una empresa lenta. Un petit repàs per la seva història ens demostra que el que uns altres aconsegueixen en poc temps a nosaltres ens costa més, molt més. La nostra arribada a Madrid no ha estat una excepció”.

Aquestes paraules van ser el pròleg a la presentació de la botiga de Madrid, a les quals seguien unes altres que relataven, amb la ironia que caracteritza la família Amat, els avatars que van haver de superar des de que allà pels vuitanta es plantegessin obrir una botiga a aquesta ciutat: “Vam arribar a pensar que Madrid no ens volia, fins que un dia se’ns va ocórrer classificar el nostre fitxer de clients per ciutats i vam descobrir amb sorpresa que bastants d’ells eren de Madrid”.

Amb tenacitat i il·lusió van aconseguir instal·lar-se en un local que satisfeia plenament els seus desitjos. Es tractava d’un edifici protegit en ple barri de Salamanca, la primera visió del qual, malgrat el seu estat ruïnós, va enamorar als Amat. Havia estat la seu d’una fàbrica d’argenteria fins el 1995, l’edifici estava emplaçat a l’interior d’un pati de pisos, al carrer Castelló. Es complia així el somni dels gestors de Vinçon de presentar la seva oferta a Madrid, com era el cas de Barcelona, en el marc d’un edifici històric, a fi de mostrar una visió del disseny actual a través del llegat arquitectònic. La sintonia perfecta.

Igual que a Londres, París o Nova York, els edificis industrials del centre històric de Madrid s’anaven recuperant convertits en espais comercials. Vinçon va donar nova vida al local i ho va fer de la mà dels millors professionals, amb un resultat unànimement lloat.

Vinçon Madrid era una botiga oberta, accessible i pràctica, on el públic podia veure i comprar o, simplement, posar-se al dia dels nous productes creats per a la llar. Per tota la seva trajectòria, Vinçon va rebre, el 1996 el Premi Nacional de Disseny.

La nau actual, l’última que existeix del conjunt original, es va aixecar el 1920 segons el projecte de l’arquitecte Gonzalo Aguado i només és visible des dels carrers Castelló o Jorge Juan.

A principis de segle, aquesta fàbrica va començar a produir la seva pròpia energia elèctrica que, fins i tot, va arribar a distribuir per la zona, fins que posteriorment aquest servei va passar a les mans de la Companyia Unió Elèctrica Madrilenya. L’Ajuntament de Madrid va declarar aquest edifici d’interès per a la ciutat.

Vinçon era la botiga especialitzada, des de fa més de 60 anys, en tot allò relacionat amb la cuina, bateries, motlles, ganivets, etc. A partir del 1980 va començar a vendre mobiliari de cuina de la més alta gamma.

Aviat descobrim que existia un tipus de consumidor que el que buscava era una instal·lació, no sols per a ensenyar als seus veïns i amics, sinó per a gaudir-hi cuinant. Això, a més, coincidia amb la nostra especialitat en l’apassionant art de preparar menjar.

A partir d’aquest moment, replantegem com hauria de ser una cuina Vinçon.

Hauríem de partir d’un projecte racional sense fantasies ni elements inútils, amb un preu adequat i justificable, amb un termini de fabricació correcte i amb la nostra garantia.

La famosa marca que estàvem venent no complia amb tots aquests requisits, així que el següent pas va ser desenvolupar KITCHEN ÇON, el nostre propi model de moble utilitzant els millors components del mercat. Tot un èxit.

Sempre dins el mateix bloc de pisos de Vinçon Barcelona, el 1998 es va obrir al públic TINC ÇON, un espai destinat a tot allò relacionat amb el dormir: llits, matalassos, armaris, etc.

Vinçon exposava, a la planta alta de Passeig de Gràcia, la seva col·lecció de mobles per a la llar. Un dia vam descobrir que era molt complicat exposar un llit al costat d’una taula de menjador i un armari darrere d’un sofà, així que a partir de 1998 vam decidir instal·lar els elements relacionats amb el dormir en un altre espai, completament diferent i més neutre del que era el nostre pis principal.

Un espai més íntim on ningú pogués sentir-se incòmode si volia provar la comoditat d’un llit estirant-s’hi a sobre. Amb una il·luminació més tènue i en uns espais similars als que podríem tenir a casa nostra.